Trialeres

Aquest ha estat un cap de setmana molt profitós. Després d'estar uns dies malalt per culpa de l'estómac ha arribat el divendres amb més ganes que mai. Tenia el mono de la bicicleta, i quina era la millor manera que passés? doncs sortir a fer caminets que és el què més m'agrada!
El dissabte per escalfar, tot solet cap al Coll de la Baumeta, doncs tenia ganes de provar-me i veure quan tros faria sobre la bici pujant per l'Aucata. Cansat com el qui més, vaig arribar a Campdeparets, però alhora satisfet per la pujada que havia deixat enrera. Ara només em quedava baixar uns 500 metres de desnivell fins al Campament, començant per unes pendents semblants a teulades de la Cerdanya, per acabar amb un pedregar inhumà. Fantàstic!

Diumenge dia de Fira, es presenta també molt bo. Hem quedat amb el Mines per anar a Sant Miquel. Direcció a la Portella, passant pel Coll d'Olvan, fem el camí normal, però un cop a sota Mascaró, optem per la opció bona: la pujada no serà per la pista, sinó pel corriol amb marques de sender local que ens duu a Corrubies. Llàstima que està una mica brut, perquè el traçat serpenteja pel mig del bosc i és pràcticament tot ciclable fins que sortim al pista bona. Fins arribar a dalt, encara provem altres recorreguts fora pista (poc recomanables de fer amb bici pujant) que ens conduiran a la casa de Sant Miquel.

Enfilem direcció oest i avall, bé això d'avall no és del tot cert, perquè hi ha un parell de repetxons que fan que no sigui del tot cert. Un cop ens plantem a Covil, ens veiem amb el dilema de triar camí. Anem a l'esquerra seguint les marques del sender local per una trialera brutal i salvatge (clàssica) o bé ens decantem cap el camí de la dreta, encara més brutal i més salvatge. Finalment, el seny s'imposa sobre la rauxa i ens n'anem cap a la Font de Covil. Moltes pedres, arrels i metres de desnivell negatiu després, ens plantem a Pedret. Ara només queda arribar a casa pel recorregut més planer que tenim al Berguedà, i començar a pensar on podrem anar a fer mal

Ja la tenim aquí!

Doncs sí, sembla que fa només quatre dies que ens enfilàvem cap a Sagàs per fer la tercera Pedalada de Gironella i mira per on, estem apunt de celebrar la quarta.
Aquest any serà el proper diumenge dia 2 de març. Com sempre, la sortida estarà situada al mig del poble (Plaça de l'Estació) i l'hora de sortida, les 9 del matí.
Hem fet 2 circuïts aptes per tothom, intentant buscar una mica de tot el què es pot trobar pel baix-mig berguedà: caminets, pistes, corriols, trialeres... La dificultat no és massa elevada (ni física ni tècnica) sobretot pel recorregut curt. Aquest, tindrà uns 19-20 km on els 14 km primers seran compartits amb el llarg, que tindrà una llargada d'uns 30 km. A l'arribada, es tornaran a ajuntar per fer els darrers senders conjuntament.
Les inscripcions es poden fer anticipadament a Motos i Bicicletes Pep Ribera (93.822.83.88) a un preu de 8€, o el mateix dia de la pedalada per 12€. Cal recordar que si no es té llicència (BTT o FEEC), s'haurà d'afegir 4€ a aquests preus en concepte d'assegurança.
A l'acabar, hi haurà esmorzar per tothom qui tingui gana i un record.
Per més informació, podeu contactar amb pedaladagironella@gmail.com

Podeu veure el gràfic i un plànol del recorregut


Després del test del cap de setmana passat (17/02/08) ens surten uns 32-33 km.
Tot i que com ja he dit no és molt dur, els primers ciclistes que han pogut tastar el recorregut ens confirmen que el recorregut llarg és una mica exigent degut als canvis continus de pujades i baixades (trenca cames). Esperem no trobar fang, ja que en un parell de punts, molt concrets, podria dificultar força la marxa.

Crack!

Onomatopèicament aquest seria el soroll que acaben fent les meves bicis tard o d'hora. Tot i això, també hi ha altra gent que li passa el mateix. Aquest és un exemple que vam veure fa un parell d'anys a la pedalada de Sant Julià de Cerdanyola. El biciclista no sé què li va passar...
Jo, normalment sóc més discret i només faig petites esquerdes:

També posaré un enllaç a un fòrum on hi ha un cens de quadres trencats on faig aportacions periòdicament.
Finalment, he de dir que espero estar bastant temps sense haver d'actualitzar aquestes imatges (seria una bona senyal!)

Premiere

Properament i tot veient l'èxit que ha tingut l'enquesta i el poc temps que li donen de vida a la meva bici, faré un monogràfic sobre bicis trencades. Si teniu material gràfic per poder-ho il·lustrar, s'accepten col·laboracions.
Fins aviat gent!

Això s'acava...

Doncs sí, tenia el bloc una mica descuidat i aprofitant que avui és l'ultim dia de l'any, aprofito per fer-hi algun petit canvi i de pas, explicar la última sortida d'abans d'ahir a Guardiola.
D'entrada i objectivament si dic que vam fer 20 km amb 3 hores, no sembla que sigui res de l'altre món, però un cop analitzats tots el paràmetres, la cosa canvia....
Primer de tot, dir que en l'època de torrons en la que ens trobem no és la millor per estar en forma, podríem continuar dient que a 5-6 graus sota zero quan vam sortir, no convidava a pedalar gaire i per acabar, anàvem a descobrir noves rutes no a fer cap carrera. Un cop dit això, explico una mica el recorregut que vam fer amb el Mines.
Sortida del costa del pavelló de Guardiola per començar-nos a enfilar per unes bones rampes direcció a Cavallera. Terreny guixós, seguint el PR que porta a Brocà. Al cap de pocs quilòmetres la pista es va tornant cada vegada més bona i no tant pendent. Passem per Sant Martí i Cal Sobirana fins que parem a fer un mos sobre del Castell. Unes corbes més i deixem el trencall que porta al Pla del Castell per seguir la pista a la dreta que voreja la serra de Sant Marc per la cara nord. Aquí comencem a trobar NEU, si si, NEU. Allò blanc que els esquiadors troben a falta tant! El ditet de neu inicial va augmentant a mesura que anem pujant, fins arribar al coll al costat de la Bassa de Tarnes a casi 1500 metres d'alçada. A partir d'aquí, trialera magnífica de baixada direcció la Foranca que amb menys d'un quilòmetre, ens fa perdre més de 300 metres de desnivell. Arribem a la pista (sobre de Paller) i baixem un parell de quilòmetres fins trobar un encreuament amb un caminet amb marques vermelles que va crestejant per dur-nos a Bagà per un singletrack força tècnic en alguns trams. Des de Bagà, baixem per la carretera fins a Guardiola.
En definitiva, una ruta curta però que té de tot: pujades tècniques, amb pista, amb neu, baixades molt tècniques, molt dretes, fàcils, vista espectaculars... vaja que més complert que això amb tants pocs quilòmetres és molt difícil de trobar.

Doncs això, tal com dèiem... BON ANY NOU!

les fotos

Animals de costums

De tothom és sabut que l'ésser humà és un animal de costums. Quan agafa l'hàbit de fer una cosa és molt difícil que deixi de fer-la. Aquest fet tan bàsic es dona en totes les coses que passen en la vida: qui fa cada dia la migdiada després de dinar, qui ha de fer el cigarret després del cafè o sexe, etc. Però centrant-nos més en la el món de la bicicleta, també ens trobem clars exponents d'aquesta quotidianitat: qui no pot sortir a pedalar sense punxar la roda, qui no para de fer atacs als pobres companys que corren menys, qui no para de caure al terra i trencar-se coses...
Doncs sí, parant-hi una mica d'atenció també me n'he adonat que jo mateix era un d'aquests animals de costums, ja que tinc per costum trencar el quadre de la bicicleta cada cert període de temps (cada vegada menys temps per cert). D'entrada no sé si és un bon o mal costum però el què sé és que molt bo per la butxaca no ho és, i com a bon català que sóc és una cosa que fa mal això de partir la bici (normalment només en el sentit figurat).
Com que aquest diumenge passat hi ha hagut la pedalada de Cal Marçal, segurament per mi la última prova d'aquest any 2007, representa que més o menys ara seria Any Nou. Per tant, faré el propòsit típic que es fa en aquestes dates, i en el meu cas aquest propòsit serà deixar de trencar bicicletes d'una vegada!

També s'ha de dir que aquestes promeses no s'acaben complint gairebé mai... ja veurem l'any que ve.

SORPRESA!!!

La tardor ja és aquí, i amb ella arriben les últimes curses/pedalades de la temporada.
Avui hem fet una marxa que tot just fa un any que ha nascut però que pinta molt bé. L'any passat ja vam dir d'anar-hi però al final va caure la pedalada de Sant Feliu. Aquesta vegada hem canviat (per bé) i ens hem apuntat a la Súria-Montmajor.
No sabia massa que podria trobar, però al final el resultat ha estat molt bo. En principi el perfil de la prova no presentava masses dificultats: baixada cap a Navel per després pujar a Serrateix fent la pujada més llarga. A partir d'aquí semblava que tot anava avall i només trobariem repetxonets fins a Súria on s'acavaria la prova. En definitiva ha sigut així, no ens han pas enganyat, però aquesta "simple" ruta ens ho ha fet passar molt bé.
Per començar, baixada fins a Navel que ens porta a l'inici de la llarga ascensió per la baga, humida i fresca de Serrateix. A dalt, control per menjar algunes galetes i prepara-nos per una baixada super ràpida que ens porta fins a la carretera de Cardona a Manresa. A partir d'aquí comencen tímidament els caminets pel mig del bosc, una mica de tot, molt entretinguts fins arribar a l'esmorzar.
Hem pogut asseure a taula per menjar una botifarra amb coberts i tot, disfrutant del solet que feia, un 10! Després, més corriols de baixada per païr bé i algun de pujada per boscos molt humits. Unes quantes trialeres després, hem arribat a Valls de Torroella on ens esperava l'últim control.
Ara semblava que haviem d'arribar en breu a Súria, però encara ens farien passar literalment pel tubo. Més singletrack, de pujada i baixada per sortir just a les portes de Súria. Quan tothom es veia ja a l'arribada, es treien de la màniga una volteta d'uns 3 o 4 km que ens feien fer un últim repetxó per poder arribar per trialera.

Tot plegat, un matí amb unes 4 hores de pedalada molt bones sensacions. La única cosa negativa és un problema amb la bici: bé, ja no sé si són paranoies meves o què, però aquest quadre no el veig prou resistent....