Si us plau, un respecte per l'any que ens deixa...

Ja ha passat Nadal i el Tió, papes Noëls, Sants Esteves i Sants Inocents. Demà és el dia que surt l'home dels nassos (no confondre pas amb el cirurgià de la Belén Esteban) i això implica directament que el 2009, tal i com el coneixem fins avui, finarà. Després d'aquest traspàs tan lamentable, no hem  de perdre l'esperança perquè un nou 2010 vindrà per quedar-se (durant un any).
Per mi, aquest fet suposa que aquesta  serà la última entrada de l'any. Podria fer un resum tipus tele amb tots el moments memorables que he tingut durant aquests darrers 364 dies però ara no ve al cas.
El què si que vull fer-vos saber és nou artefacte que m'ha arribat de les terres d'on Marco Polo anava de vacances, més concretament de Hong Kong, un llunyà poble on els homes i les dones tenen els ulls allargats com ametlles i treballen com xinos (mai més ben dit).
La qüestió és que fa cosa de dos mesos vaig fer una comanda a una botiga d'internet i al cap d'un mes em va arribar això:

és un porquet-clauer amb leds als narius, molt útil com a llum auxiliar.

Us he de dir que no era el motiu principal de la meva compra, però em va semblar maco i vaig dir, calla tu que també me'l quedaré (el preu que tenia era de 0,78 $, transport inclòs).
Amb paciència, ha passat un altre mes i finalment ha arribat el què desitjava: una llum per posar a la bicicleta! (què carai us pensàveu que havia demanat?) N'estava fart de sortir amb el frontal al casc i el típic lot-per-la-bici que feia una llum ridícula i només podies veure 1 metre per davant, però tampoc em volia gastar 300 leurus que és el que val per exemple un Lupine.

Teòricament té una potència de 900 lumens i una durada a màxima intensitat de 3 horetes, està prou bé oi? Per veure-ho millor, una foto:

Aquesta és al passadís de casa, però es pot veure clarament la potència del trastet.

Ahir a la tarda vespres vaig sortir a fer la prova de camp. La idea era sortir de clar i anar pedalant fins que es fes fosc, un cop negra nit test lumínic i cap a casa. Vaig agafar com a conillet d'indies la Grossa, em va semblar que em permetria més errors si la llum no funcionava bé.
Per començar i encara amb llum de dia, trialeres de Sant Marc i direcció a Casserres per la pista principal. Un cop arribats a d'alt, travesso la carretera que baixa a Puig-reig i em dirigeixo cap a Cal Visó. El caminet de la Madrona ja el vaig fer amb condicions de llum baixes,  aquells moments en què la llum no et serveix perquè encara és massa clar, però que ja no t'hi veus massa perquè et falta claror. Al Roseret ja obro el lot, i de cop es fa de dia! Quina lluminària! Això em permet baixar pedalant a tota castanya cap a la Bandera. Abans d'arribar-hi, trenco a l'esquerra per fer trialeres, la Grossa s'ho empassa tot i amb aquesta llum que porto es veu TOT. Baixo per més trialeres fins a Cal Marçal i es posa a ploure. De nit, hivern, plovent i amb bici lluny de casa (sort que la iaia no ho sap). Torno per la Ruta de les Colònies, un bon tros pistejant i arrossegant els més de 18 quilos de la bèstia  però entre Viladomiu Nou i Vell baixo cap al riu, farem el caminet típic entre les 2 colònies de nit, a veure què tal. És xulíssim la sensació que et dona passar per un lloc estret entremig d'arbres anant de pressa és fantàstic i sobretot si a més a més veus el què tens davant. Arribo a casa passades les 7, prova superada i amb nota.

Així que, fins l'any que ve i sobretot feu bondat! Salut!