Vent

Avui tocava rodar, després del desentrenament hivernal, sembla que ja va sent hora de fer alguna cosa de profit. He pensat que seria bon dia per rodar i fer uns quants quilòmetres. Amb les pluges que han caigut, com ja vaig poder comprovar in situ ahir, els camins estan molt enfangats i doncs quin millor moment per sortir amb la bici de carretera.

Només començar a rodar ja he trobat que estava molt fort!? No em costava moure gens el plat i la velocitat augmentava estranyament. Carai, quina cosa més rara... i he continuat.


Quan ja duia mitja horeta i la mitjana començava a enfilar-se cap els 35 km/h he pensat que hi havia alguna cosa que no quadrava. No era normal, tampoc no apretava pas tant! Anava tot sol, d'acord que el recorregut triat era el més pla que podia fer des de casa, però tampoc ho acabava d'entendre... llavors me n'he adonat: el vent! I no pas com diu en Raimon a la seva cançó, aquest em venia de cul, per això baixava a aquestes velocitats.


De tornada la cosa ha canviat dràsticament: en aquells plans que d'anada anava a trentaitants, ara pujava a vintipocs. Com que he vist que contra això no s'hi pot pas fer res, docs resignació i tornada a ritme més suau.

A veure si demà aparco la bici i anem a fer raquetes que tinc ganes de trepitjar neu nova.

Pluja!

Tot i que el temps no acompanyava i les prediccions del Molina deien que faria un temps dolentot, negrot, foscot... estic de vacances i això no passa cada dia. Per tant, a pedalar s'ha dit!


Quan m'he despertat ja he vist que durant la nit havia plogut, el carrer estava moll i la broma baixa feia acte de presència. Un cop esmorzat (un nutritiu pa amb Nocilla) he tornat a comprovar el temps, per veure quina havia de ser l'equipació du jour. S'aguantava, de moment semblava que la pluja em respectava, millor. Jo que baixo al garatge, engreixo la bici, l'imflo, preparo l'aigua a la motxilla, obro la porta de fora i ... està plovent! Merda!!!
Són només quatre gotetes, però pels que portem ulleres, aquestes quatre gotetes són una mica empipadores (per no dir molt emprenyadores) ja que fan que els vidres et quedin a topos, i la teva visió passi a ser difuminada.

És igual, com que tenia ganes de sortir, doncs apa-li! La ruta ha començat suau i d'entrada l'aigua no molestava gens. He anat fent com si res, direcció a Pedret. Em pensava que hi hauria molt fang, però la meva sorpresa ha estat que no. Ans el contrari, l'aigua que queia en forma de pluja, encara m'ha tret el fang que portava acumulat de feia més d'una setmana.


De tant en tant, alguna parada tècnica per afafar un klennex per netejar les ulleres i endavant. Per fer el camí de tornada, he tingut la brillant idea de pujar pel sender local (marcat amb punts grocs) fins a Santa Eugènia, peròòòòò.... aquest camí és una trialera de pujada pel mig del bosc, amb arrels, lloses i arbres caiguts i precisament ara estava plovent.
Al final, després d'empapar-me de natura (mai més ben dit) i d'alguna relliscada de rigor per l'estat de l'esmentat corriol, he pogut "fer cim" i baixar per la pista cap a cal Rosal.


Encara he tingut però, temps per inflar la roda de darrere un parell de cops perquè sembla que el líquid sellant, no sella com ho hauria de fer.
Al final arribant a Gironella, les gotetes que m'havien acompanyat durant tot el matí s'han transformat amb un ruixat que ha fet que l'arribada a casa es fes d'una manera més ràpida del previst.
Mentre em preparava per la dutxa, he pogut veure que per molt Gore Tex que portis, si plou et mulles: o per la pluja, o perquè la suor t'acava deixant xop.
En fi, que s'haurà de repetir....

Enduro

Aquest cap de setmana he fet enduro. Doncs sí, encara que no tingui cap moto com la de l'Ivan Cervantes, el què suposadament he fet amb la bici s'hauria de dir així.
A part dels noms que els departaments de marketing dels fabricants de bicicletes puguin donar, jo he sortit a pedalar amb bicicleta.

És una sensació estranya posar-te a pedaladar amb uns pneumàtics de 2,5 davant i darrera de compost tou, i una forquilla amb barres de 40 mm i 18 cm de recorregut, juntament amb una amortitzer de molla que també treu 180 mm. La postura que tens a la bici és molt còmoda, extremadament còmoda, però un cop el terreny deixa de ser pla i comença a picar cap amunt, els més de 17,5 kg de d'alumini es deixen sentir i molt. Has de d'agafar-t'ho amb un altre ritme, canviar de xip.




La cosa canvia quan el camí es posa de cara avall: tots els impediments que hi havia a l'hora de pujar, ara s'han transformat en avantatges.
No has de mirar per on baixes, simplement baixes i punt. La bici s'encarrega de fer la resta. Pel què fa als salts, tot i que sóc força cagat en els tallats, la bici transmet una confiança extrema que fa que si no t'ho penses gaire saltis, i un cop fet el primer, els altres van passant de manera automàtica.


Totes aquestes sensacions les he pogut experimentar a la Pedalada la Diferent de Sallent, on aquest any amb la tercera edició he fet el recorregut d'enduro.
És una pedalada divertida i molt ben organitzada, es nota que la gent que ho munta hi posa moltes ganes i interès perquè surti bé.
Unes trialeres inventades molt xules, combinades amb trams artificials que feien que puguésis passar-t'ho com un nen petit ja que la dificultat no era extrema.
La cirereta del pastís, era un wood park sobre Sallent, on hi havia salts des de passeres de fusta (algun ja de respectable), balancins, step up... que feien que la pedalada fos diferent .
Com a millorable, només se m'acudeix els trams d'enllaç el el wood park, ja que trencaven el ritme, però entenc perfectament que és el què hi ha, i que no posaran pas remuntadors perquè no haguem de pedalar (o sí...)


La Yeti ASX s'ha portat molt bé, ha complert amb les pujades i ha fet que les baixades fossin molt fàcils. De totes maneres, em sembla que l'hauré d'aparcar fins a l'estiu per anar a algun bike park, i continuar amb la Yeti 575, molt més polivalent.

la Pedalada 2009 (15/03/09)

Fa ja gairrebé 13 mesos que en aquest mateix espai apareixía la mateixa notícia, i la història es torna a repetir.
L'hivern ple de neu està fent les maletes i la primavera sembla que es vol començar a despertar, lentament, pausada, sense presses. És una època on ja no fa tanta mandra sortir amb la bici: al matí ja no fa aquell fred esgarrifós de dies enrera i a la tarda, sembla que el sol trigui una miqueta més a amagar-se. És hora de fer la PEDALADA DE GIRONELLA.

Enguany, el Centre Alpí Gironella, l'Esport Ciclista Gironella i Motos i Bicicletes Pep Ribera es tornen a ajuntar per organitzar de nou la "pedalada del Baix Berguedà".
Igual que l'any passat, existirà dos recorreguts. El primer i apte per tothom serà una volta d'uns 15 kms al voltant del Serrat dels 3 Hereus, el segon i una mica més selectiu, serà la volta llarga de 32-33 kms que arrivarà fins a l'Espunyola, per tornar després a Gironella seguint en bona part, la vall de la riera de Clarà.

Les inscripcions seran al mig de la Vila (Plaça de l'Estació) de 8 a 9 del matí, per passar a donar la sortida a les 9. Us podeu inscriure anticipadament fins el dia 13 de març per un preu de 10 €, i posteriorment per 13€. És obligatori tenir la llicència federativa o tramitar-ne una pel mateix dia de la pedalada (5 €). Qui vulgui més informació per les inscripcions es pot posar en contacte amb l'organització mitjançant el mail pedaladagironella@gmail.com o trucant a Motos i Bicicletes Pep Ribera (93.822.83.88) o al David (659.134.887)

Com sempre, l'inscripció donarà dret a avituallaments líquids i sòlids, esmorzar i un record.
Així que ja ho sabeu: si voleu passar un bon matí de diumenge pedalant per pistes i senders del Berguedà, no dubteu a venir. Us ho passareu molt bé!

Última hora: gràfica del recorregut llarg

Després del publireportatge, només hem queda dir que he tornat, prepareu-vos (no és una amenaça, encara que ho pugui semblar, jejejeje....)

Cal Marçal

Això comença a ser preocupant: només vaig a les pedalades a fer fotos! Abans hi anava, més despresa o més a poc a poc, però en definitiva pedalava.
Gràcies al meu fantàstic genoll ara em puc dedicar a retratar a tothom i a fer unes boniques cròniques basant-me amb el què m'expliquen els afortunats ciclistes.

Després de la pluja del dissabte, diumenge es llevava més com un dia per anar a buscar bolets que per agafar la bici, però com que aquests que ens agrada patir amb la bicicleta també ens agrada enfangar-nos amb els bassals, cap a Cal Marçal tots!

Sortida típica des de la carretera i direcció a la serradora, encara que sense els petards, pujada a la Creueta per començar a escalfar. Un cop a dalt, sender (que es pot considerar gairebé clàssic) que baixa cap a cal Pallot per dur-nos a la Molina (primer control). Aquí es separa la llarga de la mitjana, per mi primera tanda de fotos després de la sortida.
Els que en tenen més ganes s'enfilen riera de Merlès amunt, els que amb vint-i-escaig quilòmetres en tenen prou, travessen la riera i se'n van cap a l'altra banda.

Segon control (em sembla): ens trobem sobre el Pont de les Canals, aquí ja s'han ajuntat els 2 recorreguts, en passen de molt esvarats i d'altres que van fent. Corriolet pel mig de bosc que enllaça amb el caminet que baixa paral·lel a la riera i que tant ha costat netejar després de la "rierada" d'aquest estiu. Tothom comença a notar els quilòmetres i en general molt bon gust de boca.

Arribada: pujar des de la "palanqueta" és una mica criminal, sobretot quan arribes justet de forces, però ja se sap. Ara a esmorzar, per alguns gairebé dinar: pa amb tomàquet i embotits i de regal una fantàstica manta (si més no, original).

Tot esperant que la cosa millori, anirem fent...


Ah, que me n'oblidava! Les fotos (si és ven bé que no sé què tinc al cap!)

Cadí Bike

La pluja semblava que hagués d'aigualir (mai més ben dit) la pedalada però al final s'ha comportat i fins al final no ha fet el ruixadet que a priori era previsible.

Avui només puc comentar com a espectador el què ha estat la pedalada, ja que el meu genoll dret m'ha obligat a deixar la bici i a agafar la càmera.

El recorregut, partint des de Cal Cerdanyola, s'ha anat enfilant tot voltant la Serra de Gisclareny fins a la Collada de Turbians per després baixar una miqueta fins a Gisclareny City, i tornar a fer la última rampa que portava al Coll de la Bena. Aquí s'acabava la pujada i el descens es feia present fins a l'arribada.

30 kms. amb força desnivell per pistes i camins de mitja muntanya. Tot i que no com ja he comentat aquest cop no he pogut participar, em sembla que hi faltava algun caminet - trialera, però ja se sap: és Parc Natural i s'ha de cumplir!
En general però, un bon circuït amb una bona organització que només li ha faltat que no estés ennubolat per poder veure les vistes que hi ha en moltes parts altes del recorregut i que per culpa d'aquestes boires no es feien presents. Llàstima!

Tot reposant, esperant la clàssica de cal Marçal que s'acosta.

Si voleu veure les fotos, n'hi ha unes quantes, doncs com sempre aquí.

L'Espunyola

Som dilluns i tinc un pedaç amb gel lligat al genoll.

Clàssica, sí. Ja es pot classificar amb aquest adjectiu. 12 edicions poden fer que s'aplici aquest adjectiu a la Pedalada de l'Oest (del Berguedà).

El primer "bucle" com sempre: ràpid, amb més baixada que pujada (com pot ser això?!?!?), camins bonics però poc tècnics, en fi... apta per tothom però sense que això li resti interès.

Després, quan ja has escalfat, la PUJADA. No és que sempre sigui igual, ans el contrari, però l'Espunyola està a 800 metres i Capolat a gairebé 1200, i és clar, hem de pujar-hi! Ara bé, després la baixada com sempre INTERESSANT.
Aquest any amb el record d'una caiguda tipus sacdepatates que ha provocat que l'articulació que tinc entre el fèmur i la tíbia-peroné(pels que no tinguin formació mèdica, genoll) hagi rebut força després d'estar ja tocat, degut a la l'ascens de la Pica la setmana passada.


Ara toca repòs, i no fer gaire l'animal que sinó no estaré amb condicions per la Selènika.
Quina por que em fa aquest genoll...